p4, 3d6, id3d6a, 4d6, id3d6a, p4c
Continuem sense sort meteorològicament parlant i novament ens hem vist obligats a amagar-nos sota el paraigua de la pista de bàsquet per escapar de la pluja a Sant Adrià. Portem dos anys consecutius on l’amic Sol ens fa la guitza, com de bé que ens tenia acostumat!
Amb aquestes circumstàncies començava ja una mica torta la Diada de la colla del passat 4 de novembre. Tot el que no sigui fer castells a les places rodejats de la gent no deixa de ser invents per sortir del pas, però les diades queden massa deslluïdes i desnaturalitzades. Amb el handicap important que suposa per una colla com la nostra que està començant, que la gent del teu poble no et pugui veure…
No obstant això, i gràcies al bon ambient amb les colles convidades i velles amigues, Viladecans i Hospitalet, tot plegat molt perifèric, ens vam posar per feina i vam descarregar un molt bon 3d6 que feia presagiar una plàcida diada.
Però a segona ronda ens vam tornar a barallar amb l’agulla del 3 i malgrat tenir acotxador col·locat hem hagut de desmuntar el castell. A l’igual que set dies abans a Gavà decidim afrontar el 4d6 a tercera ronda i el descarreguem sense grans dificultats.
En ronda de repetició tornem a pel 3d6 amb agulla però es confirma que se’ns ha travessat aquest castell i el tornem a desmuntar. Amb aquest van quatre intents desmuntats d’un dels castells que més hem descarregat a la nostra història i tots ells desmuntats per petits detalls, sempre diferents, que ens recorda com de difícil és fer castells. I per acabar d’arrodonir la diada patim una caiguda al descarregar el pilar de sortida que queda en carregat. Remarcable aquest fet al tractar-se del primer pilar de 4 que no descarreguem en 5 anys, que són molts pilars…
Total, que marxem de la plaça que no és una plaça amb males sensacions perquè som coneixedors que ho sabem fer molt millor. Malgrat tot, la diada ens deixa grans moments de germanor entre les tres colles recordant-nos com de bonic és el món casteller quan impera el bon rotllo entre les colles sense més pretensions que portar els teus castells a plaça i passar una bona estona en millor companyia.
Ara podem plorar per les cantonades o podem posar-nos a treballar per tal de revertir aquesta situació. Els Passadors i Passadores som lluitadors i ja estem descomptant els dies per tornar a enfaixar-nos, en el punt de mira tenim l’agulla del 3 i no marxarem de Terrassa, el proper cap de setmana, sense descarregar-la!
Amunt Passadors!
Castellers de Sant Adrià de Besòs 