p4, 3d6, id3d6a, id3d6a, 3d6a!, p4
Arribem a Terrassa bastant en quadre. La diada cau en mig del pont de Tots Sants, i anem justets de personal però sobrats d’ambició. Com està sent la tònica general d’aquesta temporada, per aquesta diada tornem a portar nous petits reptes a cada castell, potser no en forma de nous castells però sí en forma d’il·lusió cap al futur.
Tenim l’honor d’enfaixar-nos a la Plaça Vella, allà on s’han vist castells de 10 pels altres de Terrassa. Però no ens deixem ennuvolar ni per l’escenari ni per la quantitat de públic i ben d’hora ataquem el primer gran repte de la tarda-nit. L’objectiu és estrenar pom de dalt que per nosaltres seria minicanalleta. La colla és conscient de la transcendència del moment, màxima concentració per facilitar al màxim la feina de la canalla. Aquí tothom treballa per la canalla. I la canalla, d’altra banda com ens té acostumats, no ens decep i passa la prova amb nota. La plaça, entesa en el món dels castells valora la gesta i ens regala aplaudiments. Descarreguem el 3d6, un castell que estadísticament pot semblar un altre 3d6 però que nosaltres sabem que és una finestra cap al futur. La colla n’és ben coneixedora d’aquest fet, i com a tal, ho celebra. Només nosaltres sabem que darrere d’aquest castell hi ha tones de feina i paciència però també tones d’esperança en la consecució de nous somnis.
I tan contents enfilem el segon repte del dia, descarregar d’una vegada l’agulla del 3 que tant ens ha fet patir les darreres dues diades. El castell comença bé però ens torna a jugar una mala passada i el desmuntem. Sense temps per a res tornem per ell però novament amb acotxador col·locat el desmuntem. Però hem vingut a Terrassa a descarregar el 3d6 amb agulla i no marxarem sense fer-ho i amb més ganes que mai el tornem a intentar i finalment el descarreguem! Malgrat que portem desenes de 3 de 6 amb agulla, quasi ho celebrem com si fos el primer. I està molt bé que sigui així perquè és el millor símptoma de rebel·lia d’una colla envers una situació desfavorable. Hem patit molt tots junts aquesta agulla però finalment ens hem sortit i la satisfacció de les nostres cares així ho reflectia.
Total, que sortim de Terrassa amb els deures fets, sabedors que per una banda hem solucionat un tema pendent que se’ns havia enquistat i per altra, obrint una porta que ens pot donar moltes alegries. No sabem on serem capaços d’arribar però n’estem segurs que aquest és el camí. Tenim pràcticament a tota la canalla fent cosetes, a l’igual que l’excanalla i estem celebrant estrenes a cada castell. La pinya s’està multiplicant per suplir les absències i tots plegats estem creixent com a castellers.
El pròxim 18 tenim diada a Viladecans. Anem amb ganes de tancar com es mereix aquesta temporada i de ben segur que no ens acomiadarem sense plantejar i assolir algun que altre repte…
Amunt Passadors!
