Trobada de l’Avi Porta.

Aquest passat cap de setmana vam actuar a la Trobada de l’Avi Porta, amb els Castellers de Santa Coloma de Gramenet, a la seva ciutat. Diada dissabte a la tarda, situació que per una colla petita com nosaltres sempre suposa un repte afegit perquè hi ha menys disponibilitat de camises, malgrat que en un calendari casteller cada dia més atapeït, és un fenomen cada vegada més habitual, sobretot a l’estiu quan el Sol no dóna treva. Però els Passadors, joves com som, encara ens hem d’acostumar a les noves sensacions que suposa una diada en aquesta franja horària.p4e

La diada es presentava interessant, baixes puntuals feien que haguérem d’aguditzar l’enginy per poder portar castells a plaça. Però els Passadors tenim cofiança, una confiança que beu del pou de la feina feta fins a moment. Amb determinació vam descarregar el 3d6 a primera ronda i pràcticament sense temps ni per a fer un glupet d’aigua, vam començar a tancar la pinya del 3d6 amb el pilar. Un castell que pel temps que va durar i pel seu pes, ben bé es pot considerar una prova de castell de 7. I una pinya minimalista va passar aquesta prova i ho va fer amb nota, demostrant la seva força i que està preparada per a més. I castell descarregat. Quan les adversitats eren més grans, els Passadors hem tret a passejar el nostre ADN casteller i hem descarregat un 3d6 i un 3d6a en un temps rècord, més el p4 d’entrada i sortida.

3d6

Acabem així el primer tram de temporada. Un primer tram del que podem estar satisfets. Hem aconseguit coses importants però el nostre tarannà ens demana més. Sabem que ho podem fer encara millor. La millor diada que podem fer encara no ha arribat. Tenim per davant uns mesos de setembre, octubre i novembre amb grans diades al món casteller i on escoltarem continuament com les colles aconsegueixen noves fites, nosaltres no volem ser-hi menys. Del 9 de setembre al 19 de novembre tenim l’oportunitat de continuar afegint pàgines a la nostra història, d’assolir nous reptes. Són 12 setmanes i sabem com ho podem fer, amb assaig i anant tots junts, la fòrmula la coneixem. Només depen de nosaltres que la posem en pràctica.

ed6a

Amunt Passadors!

Gralles i castells: reflexions del cap de gralles.

Sovint haureu sentit queixes dels grallers (no nosaltres en particular, sinó en general), que no se’ls té en compte, que si són (som) els “últimos monos“, que si hem de tocar el que la canalla vol, blablablabla

En colles grans, això se soluciona fàcilment: els grallers són els grallers (a més, molts grallers) i els castellers són els castellers (molts castellers). I els grallers manen en tot allò que els hi afecta: qui toca, quan i què toquen. Fins aquí, perfecte. Ole per ells.

A les colles petites, tot això normalment no és així. En molts casos, els grallers no pertanyen ni tan sols a la colla. Són els grallers del poble. Toquen amb castellers, amb gegants, amb esbart….

I després, hi ha colles com la nostra. Especialment la nostra. Els grallers som castellers. Toquem el que podem, quan podem i no podem escollir qui, perquè som pocs (molt pocs) castellers i pocs (molt pocs) grallers. Ens agrada tocar, és clar que sí, però quan no podem tocar perquè cal estar a la pinya o al tronc, ens posem. Primer ens queixem, sí, però ens posem. I, la veritat, no podem queixar-nos massa, perquè hi ha la gent que hi ha. I si jo hagués dissenyat les pinyes en les quals hi he anat, jo mateix hauria escrit el meu nom al mateix lloc de la pinya!!!

Nosaltres som castellers que a més a més toquem la gralla. I toquem quan podem. I sovint, quan no podem molt, també toquem, perquè no serem nosaltres els qui diguem a la canalla que no hi ha polca perquè estem cansats. I ho seguirem fent així perquè som castellers.

Amunt Passadors!

Diada a Gavà

Aquest passat diumenge hem actuat a Gavà sota un Sol exigent i acompanyant a la colla local, Castellers de Gavà, i als Matossers de Molins de Rei. Segurament els amics Matossers no se’n recordaran que precisament hi eren el dia que vam intentar el nostre primer castell de 6 a Viladecans ara fa ja més de 3 anys. En aquella ocasió vam arribar a ficar dosos i va ser tot un èxit. Afortunadament podem afirmar que les coses han canviat, i molt, en aquests darrers anys.

gp4

Arribàvem a la diada amb ganes de superar els petits sotracs de les darreres actuacions. Desitjant una diada sense ensurts malgrat que no érem tants com ens hagués agradat. Però convençuts i amb determinació a primera ronda descarreguem el 3d6 i, com és segell dels Passadors, amb estrenes fent de la necessitat virtut.

g3d6

La segona ronda es fa de pregar perquè les altres colles fan ús de la ronda de repetició. Però ni la intensa calor ni la llarga espera fa efecte en la nostra colla, es nota que tenim ganes de castells i de tornar a demostrar la fortalesa dels Passadors. I descarreguem un 3d6 amb agulla de postal, com s’acostuma a dir en l’argot casteller.

g3d6a

Amb gran part de la feina feta no ens arronsem i malgrat que les forces i el públic comencen a abandonar una plaça òrfena d’ombra, tornem a plantar la torre de 6 i la descarreguem. La tercera aquesta temporada demostrant un cert domini sobre aquesta endimoniada estructura capaç de portar-te del cim de l’Olimp a les fosques tenebres en un sospir.

gtorre

I sense temps per assaborir la tercera torre descarregada consecutiva d’aquesta temporada comencem a cantar la pinya del pilar de 5, perquè els Passadors sempre en volem més, perquè els Passadors sempre anem a màxims, després els resultats poden sortir o no però nosaltres no escatimem en esforços. Ni en sabem, ni en volem. I tornem a descarregar el pilar de 5. Una petita joia que tenim i que com a tal hem de valorar i gaudir. Perquè com totes les coses meravelloses, mai saps quan de temps el tindràs.

gp5

Així acaba la diada de Gavà, on tornem a repetir la millor diada de la nostra història, on tornem a demostrar el nostre gran potencial. Poder portar castells com la torre o el pilar de 5 a diferents places amb una certa seguretat és un tresor. Podem aixecar castells com el 3d6 i el 3d6 amb agulla amb estrenes però amb total confiança. La pinya, coneixedora millor que ningú que anàvem justets, ha fet una feina titànica multiplicant els braços i donant una confiança imprescindible i impagable al tronc. La canalla com sempre, ja ho canten elles, la millor canalla del món, que veu com les dues colles que actuen abans que nosaltres es fan marxa enrere però elles hi van i fan la millor de les aletes. Unes gralles que són capaces de deixar la música per fer pinya amb la seva colla. Una Paradeta que estrena una zona outlet! Encarregats de seguretat que et persegueixen perquè t’hidratis constantment. Tenim una colla magnífica, una colla que ens mereixem perquè tots i totes som molt grans.

I el proper dissabte anem a Santa Coloma i farem castells perquè ens agrada. I vindrà el segon tram de la temporada, on tothom donarà el màxim. I nosaltres no serem menys que ningú perquè sabem que quan ens posem tots junt, tot és possible. Només depèn de nosaltres.

Amunt Passadors

III Aplec Passadors

La jornada començava ben d’hora. Els Passadors portem la solidaritat al nostre ADN i coincidint amb la cursa per l’ELA vam desenvolupar un seguit d’activitats amb l’objectiu de recaptar fons per lluitar contra aquesta malaltia. Sant Adrià sempre ens trobarà fent pinya, és el nostre tarannà i no entenem la nostra entitat d’altra forma.

p4sortida

Trobar Passadors a les 9:00 del matí disposats a aixecar el primer pilar de 4 del dia per donar ànims als corredors de la cursa, és un fet que ens omple d’orgull tant com qualsevol castell que portem a plaça. La paradeta amb l’esmorzar solidari va funcionar molt bé i el pilar de 4 solidari va ser una explosió de colors amb amics i veïns afegint-se a la pinya.

pilarsolidari

Qui també va voler afegir-se a la festa va ser la pluja, obligant a traslladar la diada, programada originalment a la plaça de l’església, a la pista de bàsquet del carrer major, on curiosament la nostra colla va fer les seves primeres passes ja fa 3 anys i mig. L’agilitat en la presa de decisions, l’esforç titànic de la colla i la col·laboració de diferents entitats i organismes de Sant Adrià ens van permetre fer possible l’impossible i en un temps rècord. Eternament agraïts.

p4xs

La pista va anant agafant color. Gralles i timbals tronaven allà on poques hores abans el so que s’escoltava era el del bot de les pilotes de bàsquet i el públic es va acomodar a les grades. Tot a punt. Fins i tot el Sol començava a guanyar la partida a la pluja. I primer pilar de 4 aixecat per sota descarregat de la temporada. Què bonic és aquest pilar!

3d6

Primera ronda, anem a pel 3d6 amb pilar i patim una caiguda lletja. Però ens aixequem i tornem. I ens quedem a, literalment, dues passes de carregar un nou 3d6 amb pilar, però el desmuntem al nostre estil, és a dir, carregant l’agulla. Queda en intent desmuntat. Però ens aixequem i tornem. I a tercera ronda 3d6 descarregat. Estem cansats, Castellers de Gavà han patit una caiguda que ens torna a fer mal, novament de forma literal. Però ens aixequem i tornem. I descarreguem la torre de 6.

torre

Una caiguda és com els filtres que afegim a les fotografies que fem amb els mòbils. En aquest cas, és un efecte gris que no et permet gaudir al 100% de la fotografia, malgrat que aquesta no sigui del tot dolenta. I així ha de ser, però la fotografia existeix. I malgrat la pluja, el canvi d’escenari, les caigudes, el cansament i més contratemps, ens anem descarregant la torre. Quan pitjor estàvem, descarreguem el millor castell. Això diu molt de la nostra colla. De tots i cadascú dels Passadors i Passadores. Aquí no s’arronsa ningú!

Podem maleir fins a l’infinit que al segon intent ens vam quedar a res de fer l’aleta perquè la canalla va decidir baixar. Però hi van tornar. Sempre hi tornen. Fins i tot després de veure com va caure la torre de Gavà, van descarregar la torre Passadora. Tenim una canalla que en actitud i valentia pot competir amb qualsevol canalla del món. I si no pugen més alt, és culpa nostra. Ens traiem el barret davant d’aquestes nenes i nens.

p4sim

Dos pilars de 4 simultanis per acabar una difícil diada en un lloc atípic. Una diada que no celebrarem perquè no ens agrada caure i perquè no és la diada que portàvem al cap. Sabem que ho podem fer millor i aquest inconformisme és el que ens fa créixer.

Avui som més forts que abans de la diada. Ara toca recuperar-se dels cops però tornarem, perquè nosaltres sempre hi tornem.

colla

Amunt Passadors!

Diada Fòrum de les cultures, Hospitalet.

El passat 14 de maig vam actuar a Hospitalet en el marc del Fòrum de les cultures. Una diada on, malgrat tenir algunes baixes significatives, vam aconseguir girar la truita i aprofitar-la al màxim per continuar creixent com a colla.

Després del pilar de 4 de rigor per començar la diada, vam intentar un 3d6 que va quedar en intent desmuntat amb acotxador col·locat i a falta que l’enxaneta traspassés. No ho va veure clar i, de vegades, la canalla és qui millor sent el castell, ja sabem que són elles i ell qui manen.

hospi4

A segona ronda inoblidable i difícilment qualificable intent desmuntat de 3d6 amb agulla. Castell desmuntat que de ben segur recordarem més i millor que molts dels que ja hem descarregat. Similar al que va passar a la ronda anterior, ens quedem a tres passes de l’enxaneta de carregar el pom de dalt del tres, però quan comencem a desmuntar el castell, ho fem amb estil i, davant de la sorpresa generalitzada, carreguem i descarreguem el pilar. Potser s’ha vist alguna vegada a plaça, però cap de nosaltres en té coneixement.

hospi1

Evidentment la diada no estava sortint com desitjàvem d’inici però la nostra colla ja va agafant culturilla castellera i sabem que fins a la polca pot passar de tot. Tercera ronda i tornem amb el 3d6 i en aquesta ocasió sí, descarregat. I no desaprofitem la ronda de repetició i descarreguem el 3d6 amb agulla i, en aquesta ocasió, sense innovacions. I Pilar de 4 per tancar una bona diada amb molt bon ambient entre les colles i en un entorn diferent.

hospi2

I això seria a grans trets el que va veure el públic i la resta de castellers de la Jove d’Hospitalet i de Castelldefels. Però nosaltres vam veure molt més. Vam veure com una nena que porta amb nosaltres des del primer assaig de la colla, la Sara, finalment va poder fer el seu primer castell i es va estrenar de dosos. També vam gaudir amb la Meritxell que va començar amb nosaltres en el segon assaig de la colla, gràcies a la Sara, i va fer la seva primera agulla de terça. I per a nosaltres aquests van ser els nostres castells de gamma extra i ens els estimem com qualsevol castell nou que portem a plaça, perquè sabem les tones de feina que hi ha darrera de cada petit gran èxit i que ens apropa cada vegada més a noves fites.

hospi3

Amunt Passadors, l’Aplec ens espera i estem preparats!

Mas Rampinyo, l’inici d’una bonica història d’amor.

Aquest cap de setmana hem tornat al lloc dels fets. Allà on fa dos anys vam batallar amb els nostres castells amb una ínfima recompensa. En la memòria col·lectiva de tots teníem la diada de Mas Rampinyo on, malgrat intentar-ho i quedar-nos a poques passes, no vam aconseguir carregar cap castell. Doncs, com ja avançàvem a l’anterior entrada d’aquest blog, Mas Rampinyo, ens hem tornat a veure les cares, amb ganes però també amb molt de respecte.

La diada no comença amb bon peu perquè els companys de Montcada i Reixac pateixen una caiguda lletja. Però la nostra canalla també és forta mentalment i van vèncer totes les pors per descarregar sense gaires complicacions un magnífic 3d6. Molt grans canalla!

Festa Major de Masrampinyo 224

A segona ronda, i amb molts canvis al tronc, descarreguem el 3d6 amb pilar. Té molt de mèrit poder plantejar-se dos troncs tan diferents entre el 3d6 i el 3d6 amb agulla i descarregar amb aparent senzillesa ambdós castells. Recordo com, quan començàvem, les colles ens aconsellàvem que aquest tronc fos el mateix per guanyar en solidesa. Però estem en un moment on ens podem permetre aquestes variacions sense que el castell es ressenti. Molt grans tronc!

3d6a

I llavors comença l’encreuament de mirades. Aquest joc al que cada vegada ens haurem d’anar acostumant més, on els uns als altres ens anem preguntant “i ara què?”. Enrere queden aquelles diades on l’agenda de castells que portàvem a plaça estava ben marcada. Ara les sensacions són el vent que empenta les veles del vaixell Passador cap al destí que assenyala la brúixola dels nostres somnis. Ara només nosaltres decidim el nostre rumb. I desafiant a Mas Rampinyo, va començar la coreografia de la pinya de la torre de 6.

Un terra de mans, carn i ossos s’aixeca. Un terra sòlid i ferm. Tothom fent la seva feina tan específica com imprescindible en perfecta sintonia amb els segons, allà on la pinya es fusiona amb el tronc per convertir-se en un tot. Comencen a sonar les gralles i sabem que aquesta és la definitiva. I torre descarregada. Molt grans pinya!

Festa Major de Masrampinyo 224

Acabem d’igualar la millor actuació de la nostra història i estem cansats perquè la diada porta un ritme frenètic però és el nostre moment. Hem d’esmicolar el passat de Mas Rampinyo per sempre. I tornem a descarregar el pilar de 5. I la torre i el pilar de 5 es coneixen per primera vegada. I comença la llegenda de Mas Rampinyo.

p5

Molt grans Passadors!

Roses, llibres i castells!

Tradicionalment Sant Jordi dóna el tret de sortida a la temporada castellera i aquest any els Passadors no hem volgut ser-hi menys i ens hem afegit a la festa del llibre i la rosa amb els nostres castells. Diada a la ciutat veïna de Santa Coloma de Gramenet i amb els amics Laietans. Només dues colles, característica que feia presagiar que la jornada seria exigent físicament, a més, hi havia la voluntat d’aprofitar i fer el màxim número de proves possibles.

Pilars d’entrada i a primera ronda descarreguem el 3d6 on ja deixem entreveure les nostres intencions donant l’oportunitat als nous Passadors d’estrenar-se a plaça. Possiblement la colla amb els castellers més polifacètics del món casteller.

p4

Sense temps per descansar i amb el Sol fent de les seves arriba el primer gran repte de la diada, ens plantegem la torre de 6 que queda en intent desmuntat, al igual que el 3d6a que aixequem en tercera ronda amb noves combinacions, sempre mirant cap el futur.

3d6

El 4d6 de germanor ens dóna una petita treva i el descarreguem sense dificultat. Portem ja 5 castells a les esquenes més les col·laboracions a pinyes de Laietans i tot feia indicar que la diada enfilava la recta final però és aquí on la tècnica, valenta i agosarada com poques, decideix que anem a per totes i es comença a cantar la pinya pel pilar de 5.

4d6

Es fa necessari un breu parèntesis per relativitzar i agafar distància. Segona diada de la temporada i ens plantem a plaça amb la intenció de fer la torre i el pilar de 5, els nostres dos castells límits. Per fer-nos una idea és com si Vilafranca hagués intentat ja el 3 i el 4 de 10, o la vella el 4d9 net. Impensable. Però no, som els Passadors, fer castells a Sant Adrià no ha sigut un camí fàcil i som insaciables. Pilar de 5 descarregat!

p5

Diuen que les colles tenen personalitat. Ho escoltes i com recent arribat poses cara d’estranyesa. Però aquest passat diumenge vam forjar una mica més el nostre el caràcter Passador. I vam tornar a per la torre, perquè la volem i perquè sabem que la tenim a tocar. Un parell de serrells i tornarà a ser nostre. Aquesta ocasió va quedar en intent però estem condemnats a retrobar-nos i tot apunta que no haurem de trigar gaire.

torre

Segona diada de la temporada i anem amb tot, anem a per tot. Agafin-se bé a la cadira perquè aquesta temporada pinta trepidant. A la tècnica no li tremolarà la mà i la colla està preparada per assolir reptes superiors. Perquè hi ha ocasions on només el fet d’intentar-ho ja és una declaració d’intencions.

Següent capítol aquest dilluns 1 de maig. Mas Rampinyo, ens tornem a veure les cares. Nosaltres estem preparats. I tu?

Amunt Passadors!