Acabem 10 dies d’autèntica bogeria Passadora, els que van des de l’inici de la Festa Major de Sant Adrià fins a la diada dels Indians al barri de Sant Andreu., passant per la Diada Nacional de Catalunya. Però anem per parts.
El 8 de setembre tenim la diada de Festa Major, una de les actuacions més difícils de la temporada perquè molts castellers acaben d’aterrar des dels seus destins vacacionals i sense temps per desfer la maleta ens veiem enfaixant-nos. Finalment hem pogut celebrar la diada a la vora del riu Besòs, com a Passadors que som representa un espai especial, segurament no és el millor per fer castells però la il·lusió de poder actuar allà on va veure la llum el nostre nom compensa totes les petites mancances.
La gespa es va omplint de camises bordeus. Moltes. Moltíssimes! Molt sovint ens pregunten quanta gent hi ha a la colla i no saps ben bé què respondre. Et veus en un dilema del tipus Pelegrí, «d’on sóc o d’on vinc?» (els de la ESO no ho entendran). La colla som tota la gent que ha anat passant per ella? O totes les camises que s’han repartit? O la gent que està dia rere dia assajant? Quan començàvem en aquest món i parlàvem amb altres castellers ens deien: «Ja veureu que quan arriben les diades a casa surten camises de sota de les pedres». Doncs era veritat. És molt bonic retrobar-te amb antics companys i companyes que apareixen perquè són Passadors i la seva colla actua al poble sense necessitat de dir-los res. Serà que ens anem fent grans i te n’adones com ha sigut d’important l’impacte de la colla al poble, més enllà de la quantitat de castellers i castelleres que hi hagi en un moment determinat.
A tot això vam descarregar el 3 de 6, el 3 de 6 amb agulla (després d’un intent desmuntat), el 4 de 6 i un 4 de 6 de germanor amb els amics Laietans. Castells massa nerviosos i treballats però tenint en compte que encara portàvem sorra als peus podem dir que vam salvar la diada dignament.
L’11 de setembre la tradicional actuació atípica per la Diada Nacional. Atípica per l’horari, massa tard, i per la localització, al ben mig del carrer. Ens vam autoimposar el repte de fer la mateixa diada que poques hores abans però amb millors castells i ho vam aconseguir descarregant amb més solvència el 3d6, 3d6 amb agulla i el 4d6.
La Festa Major suposa un punt de tensió molt important per una colla com la nostra. Hi ha mil coses a fer, tot és urgent i entre mig has d’anar fent castells! Però una vegada més, ens em sortit i amb nota! Llarga vida al Passabar!
El 16 de setembre amb les forces justetes després d’una intensa Festa Major ens presentem al barri de Sant Andreu per la festa dels Indians. A la nostra colla li costa agafar la rutina de 3 diades consecutives i aquesta ocasió no va ser l’excepció. Amb masses baixes i contratemps aconseguim descarregar a primera ronda el 3 de 6 però ens entrebanquem amb el 3 de 6 amb agulla que hem de desmuntar fins en dues ocasions amb acotxador col·locat. Tant cert és que hauríem d’intentar desmuntar menys castells com que pràcticament sempre ho fem amb acotxador col·locat i que, per altra banda, continuem amb zero caigudes aquesta temporada. De totes maneres ens quedem amb importants estrenes que ens permeten continuar mirant al futur amb esperança.
Com mai abans la colla està fent una passa decidida cap a nous reptes. Potser no veurem els fruits aquesta mateixa temporada però «hay colla!» i, si no és ara serà aviat perquè el camí que hem agafat ni podem ni volem desfer-ho.
Només ens queden per davant quatre diades. S’ha treballat molt i molt bé. Queda l’últim esforç per veure fins a on podem arribar i si anem tots junts segur que ho tornem a fer!
Amunt Passadors!
