IV Aplec i molt més!

El IV Aplec dels Passadors marca el tret de sortida d’un any on celebrarem el nostre cinquè aniversari. Cinc anys del primer assaig a la pista del carrer Major, o del bateig on vam estrenar la nostra estimada camisa color bordeus, o del primer castell de 6 per l’11 de setembre del 2014. I el destí, entremaliat com pocs, ha volgut que precisament aquest passat 3 de juny, just 5 anys després que els Passadors veiessin la llum, descarreguéssim el castell número 100! I per acabar d’arrodonir-ho, va ser un 4d6 coincidint amb el primer descarregat per la colla. Qui de nosaltres no es descobreix periòdicament revivint aquell màgic moment  sense saber el per què.

Però sobretot i més important són 5 anys on hem apropat el món dels castells i els seus valors a tots els racons de Sant Adrià. Hem fet exhibicions, actuacions, tallers, xerrades… hem anat creixent tant socialment com tècnicament, hem fet amics a altres colles, fins i tot hem fet colles amigues, hem passejat el nom de Sant Adrià per indrets on no ens ho havíem pogut ni imaginar, hem aconseguit que els Passadors i la seva història siguin coneguts i respectats i, per damunt de tot, entre tots hem creat la família Passadora, una petita gran colla castellera. Sense gaires coneixements som l’exemple que amb esforç, voluntat i il·lusió hem fet possible l’impossible. I no ens aturarem aquí.

L’Aplec va començar complicat. La pluja ens va impedir celebrar la primera diada a la plaça 25 d’octubre del barri Besòs, cosa que ens feia molta il·lusió. Però, gràcies al pla B i la bona predisposició de les colles, vam poder fer els nostres castells: p4, 3d6, id3d6a, 3d6a, id4d6, 4d6 i 2p4sim.

Números i lletres però que amaguen tots ells petites grans victòries. Es comença a dibuixar a l’horitzó un pom de dalt, tant per qui va pujar com per qui es van quedar sense pujar, que ens ha de donar moltes alegries i ens obre un ventall de noves possibilitats. Veure com nenes i nens que porten amb nosaltres des dels primers dies van assolint els seus reptes és un èxit de tota la colla. Així com veure com acotxadors passen a enxanetes, enxanetes a dosos, dosos a quartes…

Queda molta, moltíssima feina per fer. Però celebrem tot l’assolit fins a l’actualitat. Valorem-ho com cal. 5 anys, 100 castells i un aplec que ens permet somiar amb el futur.

Amunt Passadors i moltes felicitats!

Anuncios

Fortes emocions: castells i atraccions!

Diumenge de fortes emocions a la muntanya del Tibidabo on vam tenir la sort de poder tocar el  el barcelonès amb la mà. Aquesta temporada el calendari ens ha volgut fer un regal i ens ha permès actuar a la plaça dels Somnis del parc d’atraccions en una diada tant singular com espectacular.

L’atípica jornada començava ben d’hora perquè la canalla volia fer un primer testeig del parc però a les 13:00 en punt tothom estava a la plaça per fer un cop de mà a les dues colles que ens precedien. Detalls com aquest parlen millor de la nostra colla que qualsevol castell que fem i expliquen perquè al món casteller som una colla respectada i estimada, almenys pels que han tingut la sort de compartir plaça amb nosaltres.

A les 14:00 començava la nostra participació conjuntament amb els Falcons de Barcelona. Pilar  ‘entrada, flipem amb les figures dels Falcons i arriba el torn del primer castell. Ja sigui per la solemnitat de l’espai o la responsabilitat que sentim, descarreguem un 3d6 que ens deixa una postal idíl·lica amb Barcelona de fons. Hem d’agrair tant a les colles que ens precedeixen com a les que van darrere nostre el cop de mà que rebem a les pinyes, exemple del bon ambient que es respira entre les colles.

També descarreguem el 3d6 amb agulla i un perfecte pilar de 4 aixecat per sota que deixa bocabadats als assistents del parc. Com a mostra de la gran companyonia entre colles, es decideix fer un 4d6 on cada colla (Castellers del Prat, Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Falcons de Barcelona i nosaltres mateixos) s’encarrega d’una rengla deixant una bonica fotografia multicolor, perquè els castells són competència i col·laboració a parts iguals.

Finalitzem amb un pilar de 4 especial per acomiadar al Ferran i desitjar-li sort en aquesta nova aventura que està a punt de començar. Cada vegada hi ha més Passadors pel món…

Feina feta, gran foto de família que guardarem a l’àlbum de les ocasions especials com la diada de Montserrat, el pilar a la plaça de la Catedral de Barcelona, etc. i moltes més que segur anirem afegint. Perquè només fa 5 anys que aquesta bogeria començava a caminar. No sabem fins a on arribarem però de moment ens anem trobant petits grans tresors pel camí, un d’ells va ser aquesta diada.

I aquest diumenge tenim el IV Aplec dels Passadors i per primera vegada el barri del Besòs podrà gaudir d’una diada castellera. Des del començament vam tenir clar que els Passadors som de tot Sant Adrià i ens fa moltíssima il·lusió poder fer els nostres castells a les dues vores del riu, com bons Passadors que som. Sense la necessitat d’haver de demostrar res a ningú, gaudirem d’un gran diumenge fent allò que ens agrada, acompanyats de grans colles i a la nostra ciutat, no es pot demanar res més. Bé, que en aquesta ocasió no plogui! 

Amunt Passadors!

PD: I què bé ens ho vam passar tota la tarda!

Diada Festa Major Bon Pastor.

Aquest diumenge  hem actuat a les Festes de Bon Pastor amb la Colla Jove de Barcelona i els Castellers de Viladecans. Podríem fer l’analogia amb un típic problema de primària i dir que a la plaça hi havien dues colles padrines i dues de fillols però només tres colles, com és això possible?

Donàvem així el tret de sortida a un mes que serà intens amb tres diades consecutives i que culminarà amb el nostre IV aplec dels Passadors. Segurament mai abans hem tingut la necessitat de ser tant imaginatius a l’hora de plantejar les nostres estructures però estem fent de la necessitat virtut i gràcies a la nostra gran polivalència els castells van sortint.

En aquesta ocasió  la primera ronda va quedar en intent desmuntat del 3d6 amb l’acotxador ja col·locat però el vam descarregar bé a segona ronda. A la tercera ronda vam optar pel 4d6 que també vam descarregar, així com el 3d6 amb agulla a la ronda de repetició. Tres castells més a la butxaca.

Potser no va ser la diada més glamurosa de la nostra història però diades com aquesta són molt importants per anar agafant rodatge i imprescindibles per continuar creixent, tant a nivell col·lectiu com individual.

Ara tenim la gran sort de poder gaudir el proper diumenge d’una diada ben especial. Farem l’aleta més alta de Barcelona des del mític parc del Tibidabo. Serà tot un honor i un orgull poder passejar el nom dels Passadors i el de la nostra ciutat en un lloc tant emblemàtic. Segur que després lluirem com un petit tresor les fotos dels nostres castells al Tibidabo amb la ciutat de Barcelona com espectadora de luxe.

Amunt Passadors!

Diada Santa Susanna.

En la prèvia de la Diada de Sant Jordi els Passadors demostrem que no havíem marxat. Segona diada de la temporada el 22 d’abril a Santa Susanna acompanyats de dues grans colles com son els Maduixots i els Sagals d’Osona i envoltats per turistes que van al·lucinar amb les «human towers».

Els Passadors vam arribar a la pseudoplaça del passeig marítim de Santa Susanna amb ganes de deixar la diada anterior en una anècdota. Per començar pilar de 4, primer contacte amb la plaça que ajuda a agafar les mides de l’espai, polsar l’ambient i, en definitiva, et submergeix en la diada.

Actuem els tercers, les altres colles ja han descarregat els seus castells de 7 i arriba el nostre torn. Tenim moltes ganes de sentir les gralles i descarregar el nostre primer castell de la temporada. Amb més ganes que dubtes i la confiança guanyada amb l’esforç diari de l’assaig, descarreguem un molt bon 3d6. Respirem alleujats. Primer castell al sarró. El primer castell de cada nova temporada sempre és especial.

Baixen les pulsacions, comentes la jugada, t’hidrates, et fiques en una pinya, busques una mica d’ombra, comentes la jugada, et fiques en una altra pinya, t’hidrates, comentes la jugada i ja tens al cap de pinyes cantant posicions per una nova batalla contra la gravetat. Segona ronda i 3d6 amb agulla descarregat. Confiança i sensacions recuperades. Treball quasi fet. Tsunami de somriures passadors inunden la plaça. Només un castell més i haurem tornat a demostrar molt.

A tercera ronda descarreguem solventment el 4d6 i, per acabar, arrodonim amb dos pilars de 4 simultanis. Feina feta i amb nota esvaint fantasmes al toc de castells. Un dia pots tenir mala sort i que no et surti res però al contrari això no funciona. La bona sort no fa que descarreguis un castell i encara menys tres. Ho sabem perquè ens va costar suor i llàgrimes les nostres primeres construccions. Però a la primera oportunitat de redempció hem tornat a demostrar que sabem fer castells. Que som castellers i castelleres no ens feia falta demostrar-ho. I a sobre, som Passadors i Passadores. Ara estem a les portes de 3 diades consecutives que aprofitarem per continuar creixent. Això no ha fet més que començar…

Amunt Passadors!

Diada de la Primavera, tornem!

El passat cap de setmana començava a caminar una nova temporada però malauradament ho feia d’una manera bastant atípica. Diada de la primavera a Santa Coloma de Gramenet, un clàssic ja del nostre calendari on hem participat any rere any. Com sempre diem, la primera diada de la temporada és una de les més difícils. En aquesta ocasió hem d’afegir el canvi de data de la diada, la manifestació de Barcelona amb àmplia representació de colles castelleres, la baixa de dues colles que ens haurien d’haver acompanyat a plaça amb els amics Laietans i Passadors i Passadores a l’hospital que desitgem tenir entre nosaltres el més aviat possible.

Malgrat totes les adversitats i canvis d’escenari, vam decidir participar de la diada castellera perquè vam considerar que col·laboràvem més i millor al fet casteller ajudant als veïns Laietans a fer castells allà on no la cultura tradicional i popular catalana està ínfimament representada que sent una colla més aixecant un pilar a la plaça Espanya. Sabem de primera mà l’esforç que suposa una colla castellera com la nostra en un territori com el nostre.

Així que minvats ens vam plantar a la plaça del Rellotge sota un Sol de justícia disposats a donar el màxim de nosaltres mateixos. No ens va acompanyar la sort i no vam poder fer l’aleta per dues ocasions en sengles 3d6’s que a ulls de tothom estaven per descarregar bé.

La indecisió de la canalla ens va jugar una mala passada. Situació que ni és la primera vegada que ens passa ni serà l’última. Ja sabem que qui mana al castell és la canalla. Els hi passa a moltes colles amb la petita gran diferència que les colles més grans tenen la possibilitat de jugar amb diferents combinacions del pom de dalt simplement perquè tenen molta més canalla. Això no és cap excusa però emfatitza l’enorme mèrit de les colles més petites que amb molt menys recursos sortim a plaça a donar guerra i amb el cap ben alt. Només nosaltres sabem els detalls que hi ha darrere de cada diada i com els anem superant.

Sí, ens vam quedar a 3 passes de carregar i, possiblement descarregar el 3d6, però som els Passadors i Passadores els que vam desmuntar el castell. Al castell diferenciem la pinya, el tronc i el pom de dalt perquè per organitzar-nos i assajar ens va bé, però quan estem fent un castell el fem tots i totes, el carreguem o descarreguem tots i totes i, si el desmuntem, ho fem tots i totes. Per tant, es feina de tots i totes millorar per intentar que no torni a passar.

Així que vam sortir de la plaça amb 2 pilars de 4, un bonic 4d6 de germanor, molta frustració però encara més il·lusió i ganes per torna a enfaixar-nos i demostrar que allò va ser només un petit trasbals. Arribar a l’assaig del dimarts després d’una diada com la del passat cap de setmana i veure intacte els ànims i confiança dels nostres castellers i castelleres ens fa reflexionar que les coses s’estan fent bé, que la colla va creixent i madurant cada temporada i que estem preparats per assolir nous reptes. El primer d’ells aquest diumenge!

Acaba la temporada però la història continua.

El 26 de novembre ens vam acomiadar de la temporada a Viladecans, amb els nostres padrins i la Colla Jove de l’Hospitalet, dues colles amigues amb les quals dóna gust compartir plaça i pinyes. Vam gaudir d’una plàcida diada on vam descarregar: p4, 3d6, 3d6a, 4d6 i p4.

En la freda distància que només dóna el temps podem aventurar-nos a fer una petita valoració de la temporada. Consell, agafeu aquest mateix blog i viatgeu a través de les diades d’aquest darrer any. Veurem com hem hagut de fer front a diferents contratemps. Sotracs, la gran majoria d’ells inesperats i de tota naturalesa, que han posat a prova a la colla. L’any passat vam demostrar que sabem fer castells. Aquest any hem demostrat que, malgrat tot, sabem fer castells. I els números hi són. Molts més castells de la gamma alta del 6 que mai. Just un esglaó per sota de les colles que han fet un castell de 7, indicant el camí a seguir.

I si viatgem encara més lluny, veurem com va costar la primera torre! Qui ho diria ara! O com vam celebrar el primer pilar de 5 o el primer 5d6. Com ens barallàvem amb l’agulla del 3… Si fins i tot amb la polca ens fèiem un embolic! Aquest any ens hem superat i ens hem tornat a superar demostrant l’esperit inconformista dels Passadors i Passadores.

I no és només el què hem fet, també el com s’ha fet és molt important. Molta gent dubtava d’una colla a Sant Adrià de Besòs. Ara, a les portes del nostre cinquè aniversari podem passejar la camisa Passadora per les places amb dignitat i orgull. Sentim el respecte de les colles, guanyat en cada petit detall de cada diada i això és tant o més important que qualsevol altre èxit.

Descansem i ens tornem a veure d’aquí poc, a l’assaig, el rovell de l’ou, on tot comença. On a foc lent es cuinen els nostres desitjos amb l’esforç i la il·lusió com a ingredients principals. Portem ja recorregut un llarg camí junts però tenim la sensació que l’aventura no ha fet més que començar. El millor encara està per arribar…

Amunt Passadors! I BON ANY!

Castells malgrat TOT!

Acostumem a resumir les diades amb uns codis com són el 4d6a o el p4ps… freds conceptes que ens porten a pensar que una diada només són els castells que en ella es fan. A més, hi ha el perill de concloure que dues diades on s’han fet el 3d6a, el 3d6 i el p5, són dues diades iguals. Res més lluny de la realitat.

Castellers i castelleres sabem que cada diada és diferent, cada plaça única, cada castell un nou repte i cada colla un món. Encara més en colles petites com la nostra on sempre anem al límit i on tot causa una gran repercussió en l’estat d’ànim del col·lectiu.

Fins a l’actualitat, en la nostra curta història, hem anat a diades que ens fan molta il·lusió, hem anat a d’altres que ens fan una mica menys, hem tingut grans actuacions i d’altres per oblidar. Anem acumulant experiències que és el que toca.

Però el passat 4 de novembre ens vam trobar amb un nou escenari. A priori tot feia presagiar que gaudiríem d’una gran diada. A Terrassa, a casa dels nostres padrins, en una plaça que ha vist castells de 10, penúltima estació de la temporada. Però ràpidament tot es va començar a tòrcer. Ens informen que el company Òscar està a la UCI per un atac de cor i de sobte les ganes de fer castells s’esvaeixen. Comença a ploure com si fos la fi del món i la diada es trasllada a una plaça que ens permet amagar-nos parcialment de la pluja, que no del fred.

Doncs amb aquest panorama vam haver de fer front a una de les diades més difícils que ens hem trobat. No pels castells que portàvem, sinó perquè per primera vegada, vam haver de fer castells quan no ens venia de gust. Però, com s’acostuma a dir, vam tirar d’ofici, i vam sortir victoriosos descarregant a la primera un 3d6a, un 3d6 i un p5. Castells que no són castells qualsevols.

Situacions com aquesta són les que ens fan créixer com a colla. Vam demostrar que som la gran família Passadora i ens em vam sortir, tots junts, fent castells.

Afortunadament el diumenge vinent a Viladecans tenim l’oportunitat d’acomiadar aquesta gran temporada com es mereix!

Amunt Passadors i amunt Òscar!