Acaba la temporada però la història continua.

El 26 de novembre ens vam acomiadar de la temporada a Viladecans, amb els nostres padrins i la Colla Jove de l’Hospitalet, dues colles amigues amb les quals dóna gust compartir plaça i pinyes. Vam gaudir d’una plàcida diada on vam descarregar: p43d63d6a4d6 i p4.

c1

En la freda distància que només dóna el temps podem aventurar-nos a fer una petita valoració de la temporada. Consell, agafeu aquest mateix blog i viatgeu a través de les diades d’aquest darrer any. Veurem com hem hagut de fer front a diferents contratemps. Sotracs, la gran majoria d’ells inesperats i de tota naturalesa, que han posat a prova a la colla. L’any passat vam demostrar que sabem fer castells. Aquest any hem demostrat que, malgrat tot, sabem fer castells. I els números hi són. Molts més castells de la gamma alta del 6 que mai. Just un esglaó per sota de les colles que han fet un castell de 7, indicant el camí a seguir.

c3

I si viatgem encara més lluny, veurem com va costar la primera torre! Qui ho diria ara! O com vam celebrar el primer pilar de 5 o el primer 5d6. Com ens barallàvem amb l’agulla del 3… Si fins i tot amb la polca ens fèiem un embolic! Aquest any ens hem superat i ens hem tornat a superar demostrant l’esperit inconformista dels Passadors i Passadores.

I no és només el què hem fet, també el com s’ha fet és molt important. Molta gent dubtava d’una colla a Sant Adrià de Besòs. Ara, a les portes del nostre cinquè aniversari podem passejar la camisa Passadora per les places amb dignitat i orgull. Sentim el respecte de les colles, guanyat en cada petit detall de cada diada i això és tant o més important que qualsevol altre èxit.

c2

Descansem i ens tornem a veure d’aquí poc, a l’assaig, el rovell de l’ou, on tot comença. On a foc lent es cuinen els nostres desitjos amb l’esforç i la il·lusió com a ingredients principals. Portem ja recorregut un llarg camí junts però tenim la sensació que l’aventura no ha fet més que començar. El millor encara està per arribar…

mans

Amunt Passadors! I BON ANY!

Anuncios

Castells malgrat TOT!

Acostumem a resumir les diades amb uns codis com són el 4d6a o el p4ps… freds conceptes que ens porten a pensar que una diada només són els castells que en ella es fan. A més, hi ha el perill de concloure que dues diades on s’han fet el 3d6a, el 3d6 i el p5, són dues diades iguals. Res més lluny de la realitat.

Castellers i castelleres sabem que cada diada és diferent, cada plaça única, cada castell un nou repte i cada colla un món. Encara més en colles petites com la nostra on sempre anem al límit i on tot causa una gran repercussió en l’estat d’ànim del col·lectiu.

Fins a l’actualitat, en la nostra curta història, hem anat a diades que ens fan molta il·lusió, hem anat a d’altres que ens fan una mica menys, hem tingut grans actuacions i d’altres per oblidar. Anem acumulant experiències que és el que toca.

Però el passat 4 de novembre ens vam trobar amb un nou escenari. A priori tot feia presagiar que gaudiríem d’una gran diada. A Terrassa, a casa dels nostres padrins, en una plaça que ha vist castells de 10, penúltima estació de la temporada. Però ràpidament tot es va començar a tòrcer. Ens informen que el company Òscar està a la UCI per un atac de cor i de sobte les ganes de fer castells s’esvaeixen. Comença a ploure com si fos la fi del món i la diada es trasllada a una plaça que ens permet amagar-nos parcialment de la pluja, que no del fred.

Doncs amb aquest panorama vam haver de fer front a una de les diades més difícils que ens hem trobat. No pels castells que portàvem, sinó perquè per primera vegada, vam haver de fer castells quan no ens venia de gust. Però, com s’acostuma a dir, vam tirar d’ofici, i vam sortir victoriosos descarregant a la primera un 3d6a, un 3d6 i un p5. Castells que no són castells qualsevols.

3d6

Situacions com aquesta són les que ens fan créixer com a colla. Vam demostrar que som la gran família Passadora i ens em vam sortir, tots junts, fent castells.

3d6a

Afortunadament el diumenge vinent a Viladecans tenim l’oportunitat d’acomiadar aquesta gran temporada com es mereix!

ter2

Amunt Passadors i amunt Òscar!

II Diada de la Colla: Pit i Ovaris!

El passat 22 d’octubre vam celebrar la segona Diada de la colla. Amb aquesta diada comencem a posar punt i final a la temporada, de la mateixa manera que fan la resta de les colles del món casteller. I per fi vam poder gaudir d’una magnífica jornada castellera a la Plaça de la Vila, envoltats de la nostra gent i amb el cel com a sostre.

Un final de temporada que s’està fent llarg. Una colla castellera és una entitat eminentment social i per tant no és impermeable a tot el que passa al seu entorn. Però una colla castellera és aquell espai màgic on independentistes, separatistes, unionistes, constitucionalistes, radicals, blancs, negres, grogs, rosats, marrons, religiosos, agnòstics, ateus, del Barça o del Madrid, vegans o carnívors, de cafè o de te, els/les que follen molt i els/les que follen poc… On absolutament tots i totes quan ens enfaixem tenim un objectiu comú per damunt de totes les legítimes discrepàncies que son el suc de la vida: aixecar un putu castell. És tant increïble que quan ho expliques a gent de fora de la colla, els hi costa de creure, a vegades fins i tot a gent de dins de la colla. És més, no tenim cap dubte que si la primera nau extraterrestre aterra a Catalunya, allà hi haurà un casteller convidant-los a venir a un assaig de la colla.

4d6

Doncs enmig de tot aquest ambient els Passadors vam descarregar en la primera ronda el 4d6, primer de la temporada! Som així, hem fet abans un parell de 4d6 amb pilar que el 4d6. A originals no ens guanya ningú.

torre

A la segona ronda desmuntem el 3d6 amb agulla però ressorgim amb una nova torre de 6. La primera Passadora que veu la Plaça de la Vila. I finalment descarreguem el 3d6 amb agulla.

3d6a2

Diada amb molt bon ritme i ambient entre les colles convidades. Però de molt bona font podem confirmar que la nostra estimada colla no va néixer només per a fer castells. Al seu ADN constituent hi havia la voluntat inequívoca d’ajudar tot el possible amb els problemes de la gent, sempre des de la vesant dels castells. Així va sorgir la iniciativa del mocador rosa «Pit i Ovaris» que per primer cop veia la plaça coincidint amb la setmana de la lluita contra el càncer de mama. Una iniciativa que està esdevenint tot un èxit dins del món casteller i que ens enorgulleix tant o més que cap altre castell. Les dones Passadores li van donar la benvinguda amb un meravellós pilar de 4.

pit

La feina ja està feta. Hem demostrat que dominem tota la gamma de castells de 6 amb solvència. Ara queden dues diades amb els nostres padrins que hem de gaudir al 110% perquè després arribarà el fred hivern i trigarem en tornar a escoltar a les nostres gralles com donen la benvinguda a un nou castell.

collaAmunt Passadors!

Diada del Congrés.

Tot superheroi té la seva Kriptonita i la dels Passadors és la botifarrada. Ja sigui abans o després d’una diada, quan hi ha una botifarrada popular rondinant, els castells no volen sortir!

El passat cap de setmana vam actuar al barri del Congrés, a Barcelona, amb la Colla Jove de Barcelona i Castellers de Sagrada Família. Per primera vegada compartíem plaça amb dues colles de vuit, circumstància que ens feia tanta il·lusió com respecte. Sobretot venim d’on venim, unes setmanes que podem definir de tot menys convencionals.

Però malgrat totes les circumstàncies ens vam plantar al ben mig de la plaça amb la intenció de donar el màxim de nosaltres mateixos. Després de desmuntar 3 castells (dos 3d6 i un 3d6 amb pilar) els ànims no eren els millors però no vam defallir, en cap cas vam baixar els braços (i mai millor dit). Ja ho hem comentat en altres ocasions, els Passadors som cabuts i sota un calor indecent, quan les forces començaven a “justellar”, vam descarregar un 3d6 com a premi a la perseverança.

IMG-20171008-WA0005 (2)

No vam fer la diada que volíem, és evident, però sortim més forts i amb més ganes que mai de tornar a plaça i reivindicar-nos. Tampoc va malament que ens recordin el que costa cada castell, només així valorarem com es mereix tot l’aconseguit fins al moment. Però en volem més i sabem com aconseguir-ho. La fórmula no és cap secret. Tots i totes ben juntets i assaig, assaig i més assaig. Sempre que així ha sigut, els èxits no s’han fet esperar.

El proper diumenge 22 d’octubre tenim la diada de la colla a Sant Adrià. I la plaça de la vila està àvida de castells dels Passadors!

Històrica Festa Major dels Passadors!

S’acaben els qualificatius per descriure la muntanya russa d’emocions que els Passadors hem tingut la sort de viure aquesta Festa Major 2017 a Sant Adrià de Besòs.

p4fm

No ens enganyem, començàvem la diada del dissabte a la tarda una mica depressius. La pluja ens va fer la guitza i va remullar les esperances i il·lusions que teníem dipositades en celebrar la trobada castellera a la vora del riu que acompanya al nom del nostre poble. Vam pensar que baixar la diada al riu era la millor manera de retrobar-nos amb la nostra història, la dels Passadors, però no va poder ser. A més, alguna baixa d’última hora ens obligava a replantejar-nos una diada que hores abans es preveia de màxims. I per si faltava cap ingredient, desmuntem el primer castell davant la mirada de les 4 colles restants…

DSC_5117a

La diada portava un ritme frenètic, la pista de bàsquet s’havia convertit en un tauler de parxís on els castellers eren peces anant de pinya a pinya. I sense adonar-nos ens trobem que comença la segona ronda i sense dubtar-ho, hi tornem a pel 3d6 amb pilar, i en aquesta ocasió el descarreguem sense problemes. Els Passadors no ens rendim tant fàcilment.

DSC_5216a

A tercera ronda descarreguem el 4d6 amb pilar per segona vegada aquesta temporada, ajuntant així en una mateixa diada els dos castells amb agulla. Ja teníem per estar contents, fins i tot molt contents, però no ens conformem i a la ronda de repetició ataquem la torre amb canvis obligats al pom de dalt. Sabem que haurem de donar el màxim de tots nosaltres però des del convenciment l’aconseguim descarregar, un 2d6 molt celebrat per tota la «plaça».

simultaniscanalla

Gràcies a la gran sintonia entre les colles el final de la diada va ser memorable. Totes les castelleres es van unir formant una pinya multicolor colossal per aixecar un magnífic pilar de 4 de dones. Acte seguit infinits pilars simultanis de canalla posaven la cloenda en un ambient festiu.

No va ser ni la diada que volíem, ni on volíem, però acabàvem de fer la millor actuació de la nostra història. Volíem honorar als Passadors. Aquests es posaven en acció amb les bessonades. El destí és capritxós i va voler que el dia que es va tancar el riu degut a les fortes pluges, la Colla Castellera que crida «Jo soc Passador» per celebrar els seus èxits, acabés cridant més fort que mai amb la consecució de la millor diada de la seva història. Pur ADN Passador!

IMG_20170911_165100

I arriba la Diada Nacional i estem cansats després de molts dies de festa on l’entitat està fent un gran esforç per continuar creixent, implicada al màxim amb la seva Festa Major. Tot apuntava a que baixaríem un pel el llistó, sobretot tenint en compte d’on veníem. A més, a primera ronda tornem a ensopegar amb el 3d6 amb pilar i l’hem de desmuntar. Però igual que poques hores abans tornem i a la segona el descarreguem. Aquest castell ens serveix per verificar que tota la canalla torna a estar al 100%.

DSC_5468a

Tercera ronda, moment crucial, s’ha de decidir cap a on s’orienta la diada. I la tècnica valenta com poques opta per la torre que tant bons rendiments ens està donant. I com en les 4 darreres ocasions la descarreguem!

IMG-20170911-WA0009_1

Una piulada de «Castellmanies» ens recordava que «Avui fa 3 anys @CastellersdeSA descarregava per primer cop el 4d6», en referència al 11 de setembre del 2014. No només era el nostre primer 4d6, també era el nostre primer castell de 6. Ara estem a escassos metres d’on els somnis es van materialitzar en castell Passador per primera vegada. 1095 dies havien passat d’ençà que un grapat de bojos van decidir embarcar-se en el viatge de les seves vides, amb la maleta plena només d’il·lusions. Però ara venim d’haver fet unes hores abans la millor diada de la nostra història, ja tenim al sac el 3d6 amb agulla i la torre, és tard, fa calor i estem esgotats i, evidentment, ataquem el 5d6! El patim, el lluitem, el defensem i el descarreguem just quan una segona piulada afegeix: «Avui fa 1 any @CastellersdeSA descarregava per primer cop el 5d6».

DSC_5558a

Acabem de fer consecutivament la torre de 6 i el 5d6, castells tops de la gamma del 6. Ho estem celebrant, «Jo Soc Passador» torna a invadir el carrer, acabem de millorar allò fet escasses hores abans, però sense adonar-nos que ja ens estem col·locant a la pinya per aixecar el pilar de 5! Tenia que sortir i va sortir, p5 descarregat. Trenquem tots els límits coneguts! Deliri col·lectiu. Haurà de passar bastant de temps perquè puguem agafar distància i així assimilar i valorar com es mereixen aquestes dues diades on hem trencat dues vegades el nostre sostre en menys de 48 hores. Trigarem molt en tornar a viure res similar, si es que ho tornem a fer.

DSC_5577a

En definitiva una Festa Major 2017 històrica, i no només pels castells dels Passadors, que també. Hem organitzat una gran diada amb 5 colles que va ser tot un èxit. El Passabar ha tornat a esdevenir un punt de trobada no tan sols entre els Passadors sinó que també amb els nostres amics i veïns. Entitats que en més o menys grau transiten al nostre voltant com són Passagralles o Samba-So s’han superat. Per primera vegada les gralles han tingut un espai propi dins de Festa Major. També per primer cop hem pogut oferir una agenda d’activitats diàries a l’espai del Passabar. Gràcies, gràcies i mil gràcies a tots i totes que amb el vostre esforç i dedicació heu aconseguit que aquesta sigui la millor Festa Major de la història dels Passadors!

Hem estat asseguts en una muntanya russa on no sabíem que vindria després, si pujaríem o baixaríem. Segur que hi ha moltes coses que podríem haver fet millor. Segur que molts haurien fet coses de forma diferent. Queda molt camí per recórrer però hi ha un fet inqüestionable, hem fet castellots! I no oblidem que malgrat entrebancs i possibles desavinences, som una colla castellera i fem castells i sempre que ens hem posat tots junts, hem sigut imparables. L’11 de setembre vam fer una diada que està a l’abast de molt poques colles de 6. Veníem de dues setmanes d’assajos increïbles. Aquest i cap altre és el camí. Tots sabem quina és l’única direcció per tornar-nos a superar. No serà fàcil, mai ho ha sigut, però la recompensa serà tant apoteòsica…

Amun7 Passadors!

Trobada de l’Avi Porta.

Aquest passat cap de setmana vam actuar a la Trobada de l’Avi Porta, amb els Castellers de Santa Coloma de Gramenet, a la seva ciutat. Diada dissabte a la tarda, situació que per una colla petita com nosaltres sempre suposa un repte afegit perquè hi ha menys disponibilitat de camises, malgrat que en un calendari casteller cada dia més atapeït, és un fenomen cada vegada més habitual, sobretot a l’estiu quan el Sol no dóna treva. Però els Passadors, joves com som, encara ens hem d’acostumar a les noves sensacions que suposa una diada en aquesta franja horària.p4e

La diada es presentava interessant, baixes puntuals feien que haguérem d’aguditzar l’enginy per poder portar castells a plaça. Però els Passadors tenim cofiança, una confiança que beu del pou de la feina feta fins a moment. Amb determinació vam descarregar el 3d6 a primera ronda i pràcticament sense temps ni per a fer un glupet d’aigua, vam començar a tancar la pinya del 3d6 amb el pilar. Un castell que pel temps que va durar i pel seu pes, ben bé es pot considerar una prova de castell de 7. I una pinya minimalista va passar aquesta prova i ho va fer amb nota, demostrant la seva força i que està preparada per a més. I castell descarregat. Quan les adversitats eren més grans, els Passadors hem tret a passejar el nostre ADN casteller i hem descarregat un 3d6 i un 3d6a en un temps rècord, més el p4 d’entrada i sortida.

3d6

Acabem així el primer tram de temporada. Un primer tram del que podem estar satisfets. Hem aconseguit coses importants però el nostre tarannà ens demana més. Sabem que ho podem fer encara millor. La millor diada que podem fer encara no ha arribat. Tenim per davant uns mesos de setembre, octubre i novembre amb grans diades al món casteller i on escoltarem continuament com les colles aconsegueixen noves fites, nosaltres no volem ser-hi menys. Del 9 de setembre al 19 de novembre tenim l’oportunitat de continuar afegint pàgines a la nostra història, d’assolir nous reptes. Són 12 setmanes i sabem com ho podem fer, amb assaig i anant tots junts, la fòrmula la coneixem. Només depen de nosaltres que la posem en pràctica.

ed6a

Amunt Passadors!

Gralles i castells: reflexions del cap de gralles.

Sovint haureu sentit queixes dels grallers (no nosaltres en particular, sinó en general), que no se’ls té en compte, que si són (som) els “últimos monos“, que si hem de tocar el que la canalla vol, blablablabla

En colles grans, això se soluciona fàcilment: els grallers són els grallers (a més, molts grallers) i els castellers són els castellers (molts castellers). I els grallers manen en tot allò que els hi afecta: qui toca, quan i què toquen. Fins aquí, perfecte. Ole per ells.

A les colles petites, tot això normalment no és així. En molts casos, els grallers no pertanyen ni tan sols a la colla. Són els grallers del poble. Toquen amb castellers, amb gegants, amb esbart….

I després, hi ha colles com la nostra. Especialment la nostra. Els grallers som castellers. Toquem el que podem, quan podem i no podem escollir qui, perquè som pocs (molt pocs) castellers i pocs (molt pocs) grallers. Ens agrada tocar, és clar que sí, però quan no podem tocar perquè cal estar a la pinya o al tronc, ens posem. Primer ens queixem, sí, però ens posem. I, la veritat, no podem queixar-nos massa, perquè hi ha la gent que hi ha. I si jo hagués dissenyat les pinyes en les quals hi he anat, jo mateix hauria escrit el meu nom al mateix lloc de la pinya!!!

Nosaltres som castellers que a més a més toquem la gralla. I toquem quan podem. I sovint, quan no podem molt, també toquem, perquè no serem nosaltres els qui diguem a la canalla que no hi ha polca perquè estem cansats. I ho seguirem fent així perquè som castellers.

Amunt Passadors!