III Aplec Passadors

La jornada començava ben d’hora. Els Passadors portem la solidaritat al nostre ADN i coincidint amb la cursa per l’ELA vam desenvolupar un seguit d’activitats amb l’objectiu de recaptar fons per lluitar contra aquesta malaltia. Sant Adrià sempre ens trobarà fent pinya, és el nostre tarannà i no entenem la nostra entitat d’altra forma.

Trobar Passadors a les 9:00 del matí disposats a aixecar el primer pilar de 4 del dia per donar ànims als corredors de la cursa, és un fet que ens omple d’orgull tant com qualsevol castell que portem a plaça. La paradeta amb l’esmorzar solidari va funcionar molt bé i el pilar de 4 solidari va ser una explosió de colors amb amics i veïns afegint-se a la pinya.

Qui també va voler afegir-se a la festa va ser la pluja, obligant a traslladar la diada, programada originalment a la plaça de l’església, a la pista de bàsquet del carrer major, on curiosament la nostra colla va fer les seves primeres passes ja fa 3 anys i mig. L’agilitat en la presa de decisions, l’esforç titànic de la colla i la col·laboració de diferents entitats i organismes de Sant Adrià ens van permetre fer possible l’impossible i en un temps rècord. Eternament agraïts.

La pista va anant agafant color. Gralles i timbals tronaven allà on poques hores abans el so que s’escoltava era el del bot de les pilotes de bàsquet i el públic es va acomodar a les grades. Tot a punt. Fins i tot el Sol començava a guanyar la partida a la pluja. I primer pilar de 4 aixecat per sota descarregat de la temporada. Què bonic és aquest pilar!

Primera ronda, anem a pel 3d6 amb pilar i patim una caiguda lletja. Però ens aixequem i tornem. I ens quedem a, literalment, dues passes de carregar un nou 3d6 amb pilar, però el desmuntem al nostre estil, és a dir, carregant l’agulla. Queda en intent desmuntat. Però ens aixequem i tornem. I a tercera ronda 3d6 descarregat. Estem cansats, Castellers de Gavà han patit una caiguda que ens torna a fer mal, novament de forma literal. Però ens aixequem i tornem. I descarreguem la torre de 6.

Una caiguda és com els filtres que afegim a les fotografies que fem amb els mòbils. En aquest cas, és un efecte gris que no et permet gaudir al 100% de la fotografia, malgrat que aquesta no sigui del tot dolenta. I així ha de ser, però la fotografia existeix. I malgrat la pluja, el canvi d’escenari, les caigudes, el cansament i més contratemps, ens anem descarregant la torre. Quan pitjor estàvem, descarreguem el millor castell. Això diu molt de la nostra colla. De tots i cadascú dels Passadors i Passadores. Aquí no s’arronsa ningú!

Podem maleir fins a l’infinit que al segon intent ens vam quedar a res de fer l’aleta perquè la canalla va decidir baixar. Però hi van tornar. Sempre hi tornen. Fins i tot després de veure com va caure la torre de Gavà, van descarregar la torre Passadora. Tenim una canalla que en actitud i valentia pot competir amb qualsevol canalla del món. I si no pugen més alt, és culpa nostra. Ens traiem el barret davant d’aquestes nenes i nens.

Dos pilars de 4 simultanis per acabar una difícil diada en un lloc atípic. Una diada que no celebrarem perquè no ens agrada caure i perquè no és la diada que portàvem al cap. Sabem que ho podem fer millor i aquest inconformisme és el que ens fa créixer.

Avui som més forts que abans de la diada. Ara toca recuperar-se dels cops però tornarem, perquè nosaltres sempre hi tornem.

Amunt Passadors!

Diada Fòrum de les cultures, Hospitalet.

El passat 14 de maig vam actuar a Hospitalet en el marc del Fòrum de les cultures. Una diada on, malgrat tenir algunes baixes significatives, vam aconseguir girar la truita i aprofitar-la al màxim per continuar creixent com a colla.

Després del pilar de 4 de rigor per començar la diada, vam intentar un 3d6 que va quedar en intent desmuntat amb acotxador col·locat i a falta que l’enxaneta traspassés. No ho va veure clar i, de vegades, la canalla és qui millor sent el castell, ja sabem que són elles i ell qui manen.

A segona ronda inoblidable i difícilment qualificable intent desmuntat de 3d6 amb agulla. Castell desmuntat que de ben segur recordarem més i millor que molts dels que ja hem descarregat. Similar al que va passar a la ronda anterior, ens quedem a tres passes de l’enxaneta de carregar el pom de dalt del tres, però quan comencem a desmuntar el castell, ho fem amb estil i, davant de la sorpresa generalitzada, carreguem i descarreguem el pilar. Potser s’ha vist alguna vegada a plaça, però cap de nosaltres en té coneixement.

Evidentment la diada no estava sortint com desitjàvem d’inici però la nostra colla ja va agafant culturilla castellera i sabem que fins a la polca pot passar de tot. Tercera ronda i tornem amb el 3d6 i en aquesta ocasió sí, descarregat. I no desaprofitem la ronda de repetició i descarreguem el 3d6 amb agulla i, en aquesta ocasió, sense innovacions. I Pilar de 4 per tancar una bona diada amb molt bon ambient entre les colles i en un entorn diferent.

I això seria a grans trets el que va veure el públic i la resta de castellers de la Jove d’Hospitalet i de Castelldefels. Però nosaltres vam veure molt més. Vam veure com una nena que porta amb nosaltres des del primer assaig de la colla, la Sara, finalment va poder fer el seu primer castell i es va estrenar de dosos. També vam gaudir amb la Meritxell que va començar amb nosaltres en el segon assaig de la colla, gràcies a la Sara, i va fer la seva primera agulla de terça. I per a nosaltres aquests van ser els nostres castells de gamma extra i ens els estimem com qualsevol castell nou que portem a plaça, perquè sabem les tones de feina que hi ha darrera de cada petit gran èxit i que ens apropa cada vegada més a noves fites.

Amunt Passadors, l’Aplec ens espera i estem preparats!

Mas Rampinyo, l’inici d’una bonica història d’amor.

Aquest cap de setmana hem tornat al lloc dels fets. Allà on fa dos anys vam batallar amb els nostres castells amb una ínfima recompensa. En la memòria col·lectiva de tots teníem la diada de Mas Rampinyo on, malgrat intentar-ho i quedar-nos a poques passes, no vam aconseguir carregar cap castell. Doncs, com ja avançàvem a l’anterior entrada d’aquest blog, Mas Rampinyo, ens hem tornat a veure les cares, amb ganes però també amb molt de respecte.

La diada no comença amb bon peu perquè els companys de Montcada i Reixac pateixen una caiguda lletja. Però la nostra canalla també és forta mentalment i van vèncer totes les pors per descarregar sense gaires complicacions un magnífic 3d6. Molt grans canalla!

A segona ronda, i amb molts canvis al tronc, descarreguem el 3d6 amb pilar. Té molt de mèrit poder plantejar-se dos troncs tan diferents entre el 3d6 i el 3d6 amb agulla i descarregar amb aparent senzillesa ambdós castells. Recordo com, quan començàvem, les colles ens aconsellàvem que aquest tronc fos el mateix per guanyar en solidesa. Però estem en un moment on ens podem permetre aquestes variacions sense que el castell es ressenti. Molt grans tronc!

I llavors comença l’encreuament de mirades. Aquest joc al que cada vegada ens haurem d’anar acostumant més, on els uns als altres ens anem preguntant “i ara què?”. Enrere queden aquelles diades on l’agenda de castells que portàvem a plaça estava ben marcada. Ara les sensacions són el vent que empenta les veles del vaixell Passador cap al destí que assenyala la brúixola dels nostres somnis. Ara només nosaltres decidim el nostre rumb. I desafiant a Mas Rampinyo, va començar la coreografia de la pinya de la torre de 6.

Un terra de mans, carn i ossos s’aixeca. Un terra sòlid i ferm. Tothom fent la seva feina tan específica com imprescindible en perfecta sintonia amb els segons, allà on la pinya es fusiona amb el tronc per convertir-se en un tot. Comencen a sonar les gralles i sabem que aquesta és la definitiva. I torre descarregada. Molt grans pinya!

Acabem d’igualar la millor actuació de la nostra història i estem cansats perquè la diada porta un ritme frenètic però és el nostre moment. Hem d’esmicolar el passat de Mas Rampinyo per sempre. I tornem a descarregar el pilar de 5. I la torre i el pilar de 5 es coneixen per primera vegada. I comença la llegenda de Mas Rampinyo.

Molt grans Passadors!

Roses, llibres i castells!

Tradicionalment Sant Jordi dóna el tret de sortida a la temporada castellera i aquest any els Passadors no hem volgut ser-hi menys i ens hem afegit a la festa del llibre i la rosa amb els nostres castells. Diada a la ciutat veïna de Santa Coloma de Gramenet i amb els amics Laietans. Només dues colles, característica que feia presagiar que la jornada seria exigent físicament, a més, hi havia la voluntat d’aprofitar i fer el màxim número de proves possibles.

Pilars d’entrada i a primera ronda descarreguem el 3d6 on ja deixem entreveure les nostres intencions donant l’oportunitat als nous Passadors d’estrenar-se a plaça. Possiblement la colla amb els castellers més polifacètics del món casteller.

Sense temps per descansar i amb el Sol fent de les seves arriba el primer gran repte de la diada, ens plantegem la torre de 6 que queda en intent desmuntat, al igual que el 3d6a que aixequem en tercera ronda amb noves combinacions, sempre mirant cap el futur.

El 4d6 de germanor ens dóna una petita treva i el descarreguem sense dificultat. Portem ja 5 castells a les esquenes més les col·laboracions a pinyes de Laietans i tot feia indicar que la diada enfilava la recta final però és aquí on la tècnica, valenta i agosarada com poques, decideix que anem a per totes i es comença a cantar la pinya pel pilar de 5.

Es fa necessari un breu parèntesis per relativitzar i agafar distància. Segona diada de la temporada i ens plantem a plaça amb la intenció de fer la torre i el pilar de 5, els nostres dos castells límits. Per fer-nos una idea és com si Vilafranca hagués intentat ja el 3 i el 4 de 10, o la vella el 4d9 net. Impensable. Però no, som els Passadors, fer castells a Sant Adrià no ha sigut un camí fàcil i som insaciables. Pilar de 5 descarregat!

Diuen que les colles tenen personalitat. Ho escoltes i com recent arribat poses cara d’estranyesa. Però aquest passat diumenge vam forjar una mica més el nostre el caràcter Passador. I vam tornar a per la torre, perquè la volem i perquè sabem que la tenim a tocar. Un parell de serrells i tornarà a ser nostre. Aquesta ocasió va quedar en intent però estem condemnats a retrobar-nos i tot apunta que no haurem de trigar gaire.

Segona diada de la temporada i anem amb tot, anem a per tot. Agafin-se bé a la cadira perquè aquesta temporada pinta trepidant. A la tècnica no li tremolarà la mà i la colla està preparada per assolir reptes superiors. Perquè hi ha ocasions on només el fet d’intentar-ho ja és una declaració d’intencions.

Següent capítol aquest dilluns 1 de maig. Mas Rampinyo, ens tornem a veure les cares. Nosaltres estem preparats. I tu?

Amunt Passadors!

Diada a Montserrat

Històric cap de setmana pels Passadors amb l’inici de temporada i en el marc incomparable de la mística muntanya de Montserrat. El món dels castells és meravellós, cada temporada el comptador torna a zero i et permet començar de nou. Això que per a molts seria un inconvenient, pels castellers suposa tot un repte i una oportunitat per tornar a demostrar tot el que sabem fer.

Com ja hem parlat en altres ocasions, la primera diada sempre és especial. Las plaça té vida pròpia i això no es pot assajar. Totes les colles acostumen a començar poc a poc i així van agafant confiança. Són dies on als castells se’ls acostuma afegir cognoms com «castell de rodatge» o «castell de futur» per amagar que la gran majoria de colles fan construccions d’un, dos i, fins i tot, tres pisos per sota del màxim assolit pocs mesos abans. Estan en el seu dret i respon a una lògica estratègia de temporada. Cosa que no podem fer les colles de 6. Nosaltres hem de començar aixecant estructures que estan molt a prop dels nostres màxims. I si a més afegim que, d’escenari de partida tenim l’atenta mirada de la muntanya de Montserrat, doncs ja tens tots els ingredients per escriure una magnífica tragèdia. Però els Passadors som forts i amb heroïcitat vam capgirar la història en una obra èpica.

Començava molt d’hora aquest diumenge. A la porta de La Nau dos autocars ens esperaven per traslladar-nos a Montserrat amb tots els nostres somnis i les nostres pors. Una vegada a la plaça constatem que l’escenari és tan impressionant com ens l’imaginàvem i la responsabilitat es fon amb els dubtes i la incertesa. L’espera es fa llarga. Es nota que el Sol ens ha trobat a faltar i ens dóna la benvinguda amb totes les seves forces. La plaça va agafant color però el bordeus sobresurt d’entre tots ells. El públic inicia la seva invasió i els nervis comencen a jugar la seva partida.

Però als nostres oïdes comencen a arribar paraules familiars, s’està cantant la pinya del pilar d’entrada i les nostres pors comencen a esvair-se. I quan les gralles conquisten el silenci, la confiança dels Passadors aniquila qualsevol escamot de dubte.

I a partir d’aquí és quan traiem a relluir totes les hores d’assaig. Descarreguem el pilar d’entrada, el 3d6, el 3d6 amb l’agulla i ens regalem el 4d6 amb l’agulla. Demostrem que anem de veritat. I dos pilars de 4 de sortida, un d’ells íntegrament format per Passadores!

Acabem de fer la millor diada d’inici de temporada de la nostra breu història i en un escenari immillorable però no destacarem això. Preferim quedar-nos amb els més de 120 Passadors i amics que han pujat fins a Montserrat per fer un cop de mà i que són la nostra veritable força. Recordem com ens van contagiar la seva il·lusió els nous Passadors al rebre la seva camisa guanyada amb esforç i passió. Posem en valor la dedicació de la tècnica que s’ha estrenat per la porta gran. Celebrem el magnífic pilar de les Passadores, sou molt grans! I ens deixem arrossegar per la força dels joves!

I per acabar proposem un viatge en el temps. Anem tres anys i mig enrere i imaginem que ens diuen que per diumenge de rams del 2017 estaríem fent castells a Montserrat amb la nostra colla i amb els nostres veïns i amics. Què haguéssim pensat? Doncs això, que 7o7 és possible! Només depèn de nosaltres!

Amunt Passadors!

Quan sobren les paraules

Una curta crònica per tancar una llarga temporada que posava la seva fi a Gelida, el passat 20 de novembre. En unes vides que tendeixen a ser bastant rutinàries, a vegades, només molt de tant en tant, passen fets extraordinaris. Situacions increïbles que ningú dubta de la seva excepcionalitat. Quan ens trobem davant d’uns d’aquests moments l’únic que podem fer és gaudir-los al 100%, intentar retenir per sempre la seva essència. El temps va erosionant els records i només aquells que estiguin ben aferrats a l’ànima perduraran.

Doncs aquest diumenge vam poder gaudir d’un d’aquests preuats moments. El pilar de 4 d’entrada va ser l’inici del nostre particular compte enrere, els nostres castells anaven descomptant els minuts, primer el 3d6, després el 4d6 i per acabar el 3d6 amb agulla. Tothom fent la seva feina esperant a que arribés el gran moment. I aquest va arribar puntualment a la seva cita amb la història.

Sense dubtes ens vam plantar al mig de la plaça i amb el convenciment que els Passadors, si portem un castell, és per descarregar-lo. La pinya, el cor de qualsevol castell, va començar a bategar per assolir el primer pilar de 5 de la nostra història. Serietat màxima sent plenament conscients del repte que plantejàvem. Concentració absoluta i sincronització matemàtica per anar tancant una pinya que s’hauria de convertir en un terra de formigó. Més encara, en un sol puny que agafés el tronc del pilar amb la delicadesa que s’abraça una flor i la força de mil mans. Segon sobre pinya, terç, quarta/dosos, poc a poc el pilar s’anava erigint i a la plaça s’anava fent el silenci. A l’aire es podia percebre la transcendència del moment. Un parell de batzegades controlades amb la força dels titans i pilar carregat. La plaça esclata en aplaudiments i la gent deixa anar tota l’emoció continguda però nosaltres continuem a la nostra feina, encara s’ha de descarregar el castell. Últim esforç, ho sabem, sabem que ja ho tenim a tocar però no val a badar ara. Ara no. El tronc controla un parell més de batzegades amb el darrer esma d’energia i ja tenim a l’enxaneta fora. I a partir d’aquí… Primer pilar de 5 descarregat de la nostra història i a la primera per tancar una temporada inoblidable!

Passadors sou molt grans. I com no existeixen paraules que arribin a la vostra alçada ni narrativa suficient per descriure els vostres mèrits, aquí ho deixem, perquè sobren les paraules.

Amunt Passadors i fins l’any vinent!

La faixa que volia ser una ronyonera hipi.

Entrevistador: No volem acomiadar la temporada castellera sense entrevistar a un dels elements més importants del món casteller. Aquesta nit tenim entre nosaltres a la faixa. Bona nit faixa.

Faixa: Hola. Bona nit.

E: Vostè és de Castellers de Sant Adrià, però tinc entès que se’ls coneix com Passadors, ens podria explicar d’on ve aquest sobrenom?

F: Bé, crec que és perquè fa temps hi havia uns pirats que es guanyaven quatre durus creuant gent d’una banda del riu Besòs a l’altra.

E: Una història molt interessant i un detall molt bonic haver recuperat aquesta figura.

F: Bueno, és Sant Adrià. Tampoc hi havia gaire cosa per triar…

E: Què ens pot explicar dels seus inicis?

F: Feia fred.

E: I res més?

F: Feia molt de fred.

E: Ah! Bé… Espero que la situació hagi millorat. Tinc entès que després d’haver assajat a l’Ateneu i al MHIC ara han inaugurat un nou local.

F: Sí, ara assagem entre bricks de llet i només fa fred.

E: Bé… Millor canviem de tema. Ens podria explicar com és el dia a dia d’una faixa?

F: Doncs molt rutinari, el 99% del temps el passo a un calaix, o a una motxilla o al maleter del cotxe. Ja veus, tota una festa.

E: I que fa allà dins? Com ho pot suportar?

F: Amb sexe.

E: Perdó! Com ha dit?

F: Amb sexe.

E: Amb sexe?

F: Sí, collons, Follant!

E: Perdoni però ara em deixa del tot estorat. Vol dir que manté relacions sexuals?

F: Sí

E: I amb qui? Si no és massa preguntar.

F: Doncs amb qui vols que ho faci? Amb el mocador. Bueno, o mocadors.

E: Ens podria desenvolupar una mica aquest tema si us plau?

F: Collons. És que no mai t’ho han explicat?

E: Doncs la veritat és que no. I ha dit mocadors? En plural?

F: Mira. Al començament estava completament sola. Allò va ser horrible. Després va arribar el primer mocador i la situació va millorar. Però amb el temps ja tinc 3 o 4 mocadors que em van rondinant i això ja és una altra cosa. No sé si m’entens… Fas pinta que no. Tampoc hi ha res més a fer així que ells ja ho saben, no els hi deixo parar fins que els flecos em fan palmes.

E: I els mocadors com ho porten?

F: Doncs ja saps com són ells, sempre amb l’escut per davant. Però bueno. Mira, l’altra dia ens van ficar en una plaça de toros tot el puto dia. Allà hi havia els no sé què de Hangzhou i el meu troç de carn es va fer amb un mocador d’ells. M’encanta el seu toc exòtic. És petitó però l’hauries de veure. L’altra dia per poc no treu el calaix de les seves guies…

E: Ummm…Parlant de les diades, quina opinió en té?

F: Doncs depèn.

E: Depèn de què?

F: De què va a ser! Doncs de la posició que et toqui! Si estàs al tronc és una putada. Ja te’n pots oblidar de tenir roce i a sobre van i et trepitgen. I amb els peus bruts. Ara, si tens sort i et toca a la pinya… això és sodoma i gomorra. Aquí te pillo, aquí te mato… En serio, crec que no estàs entenent res.

E: Sí, sí, és que mai ho havia vist d’aquesta manera.

F: Noi, què faries tu si només et deixessin sortir el 1% de la teva vida?

E: Vist així… Bé, i que vau fer a l’última diada?

F: Castells.

E: Ja, però quins castells vau portar a plaça?

F: Collons noi! Es que no tens twitter, o face, o insta, o whatsapp, o alguna parida d’aquestes?

E: Jo sí però potser algú dels que ens està llegint no en té o no ho sap…

F: Bueno, doncs a primera ronda vam descarregar un 3d6. En sembla que vaig escoltar que portem uns 16 o 17 descarregats de forma consecutiva. Els trossos de carn es posen contents amb qualsevol cosa…

E: I a segona ronda?

F: Doncs a segona ronda no tenia clar si estàvem fer un castell o ballant unes sardanes. Que si ara mirem cap aquí. Que si ara mirem cap allà. Total, perquè la plaça feia una mica de pendent. Collons què tiquismiquis! Al final vam descarregar un 3d6 amb agulla.

E: I a tercera ronda?

F: Un intent desmuntat de 4d6. I em vaig quedar amb ganes de tornar a intentar-ho perquè hauries d’haver vist als mocadors carallots!

E: I no vau fer pilars?

F: Que sí noi! Pilars d’entrada i de sortida i polka i tot el pack. Que se t’ha d’explicar tot. Collons! Això més que una entrevista sembla un interrogatori.

E: Bé. Ja acabem. No sembla molt contenta amb el seu paper al món casteller?

F: Podria ser pitjor.

E: Com?

F: Podria haver sigut terre atenuant.

E: Entenc. I alguna vegada a pensat que li agradaria haver sigut de no ser faixa?

F: Ronyonera hipi.

E: Bé… Doncs fins aquí l’entrevista d’avui. Desitgem que els hagi agradat. Molt bona nit.

Amunt Passadors!